Fricandó

La clau del fricandó són els moixernons per la resta és una carn cuinada amb un sofregit.

Ingredients:

  • 1kg de carn de llata tallada a trossos prims.
  • Farina per enfarinar (si s’ha de fer sense gluten es pot enfarinar amb una barreja a parts iguals de farina de blat de moro i farina d’arròs)
  • 1 ceba més aviat gran
  • 1 pastanaga
  • Tomàquet
  • 40 gr de moixernons secs
  • 1 got de vi ranci
  • 1 grapat d’avellanes
  • 1 grapat d’ametlles
  • 3 o 4 grans d’all
  • 10 gr de xocolata
  • julivert

Abans de començar cal posar els moixernons en aigua perquè s’hidratin.

A continuació s’enfarina la carn i es fregeix en la cassola on es courà tot. Es posa un bon raig d’oli es van pasant tots els troços de carn pels dos costats com si es fes carn arrebossada. Una vegada fet això es deixa tota la carn en un plat.

Ara toca fer el sofregit: primer cal desglaçar la cassola amb vi, conyac, aigua o el que sigui, al gust, una vegada desglaçada s’afegeix la ceva, quan comenci a estovar-se la pastanaga tallada a trocets petits i passada una estona el tomàquet. Això es deixa que vagi sofregint a poc a poc fins que estigui tot ben tou.

Jo no faig servir tomàquets naturals perquè són molt cars i donen molta feina, m’estimo més el tomàquet doble concentrat perquè no porta additius. Afegeixo el concentrat i el dilueixo amb aigua i ja està és com si tingués tomàquet ratllat.

Al sofregit s’hi pot afegir el vingui de gust per exemple pebrots però penso que no cal amb això n’hi ha prou.

Quan es tingui fet el sofregit s’hi afegeix la carn amb tots els sucs que hi haurà al plat on a reposat, seguidament el suc dels moixarnons i un bon got de vi ranci barrejat amb un parell de culleres de postre de farina de blat de moro.

Si el líquid no cobreix la carn es pot afegir caldo de pollastre o aigua fins que cobreixi la carn.

Una vegada afegit el líquid per coure s’ha d’afegir la picada. La picada es pot fer amb el que es vulgui, normalment poso avellanes, ametlles, alls i julivert. També es pot afegir una mica de xocolata. Al gust.

El suc dels moixernons: l’aigua on s’hidraten els moixernons es torna de color marron intens i té molt sabor a moixernons: cal aprofitar-la tota. També cal vigilar que no hi hagi sorra, per això, quan ja estiguin hidratats, s’han de treure els moixernons de l’aigua i guardar-los, llavors s’aprofita l’aigua que queda procurant deixar la sorra que hi pugi haver al fons.

Ja podem descansar, s’ha de deixar coent a foc molt fluix durant una o dues hores. Un quart d’hora abans d’apagar el foc s’afegeixen els moixernons que teníem reservats.

S’ha acabat.


Comments

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *