Tarta de llimona

Deliciosa!

Vaig traure la pasta brisa d’una web que fan unes senyores que es fan dir Generació Rochas (https://generacionrochas.com/receta/tarta-limon/). Fan una pasta brisa una mica particular, hi posen ametlla molta, m’agrada molt com queda. La recepta:

  • 208 gr de mantega
  • 47 gr de sucre
  • 35 gr d’ou
  • 250 gr de farina
  • 83 gr de pols d’ametlla
  • 2 gr de sal

La mantega ha d’estar freda i tallada a dauets.

Amb aquesta quantitat faig un motlle gran de 26 cm i encara en sobra.

Té poca ciència: es posa tot dins de la màquina d’amassar amb la paleta mescladora i es dona voltes a mitja velocitat. Al començament es farà com una sorra i poc a poc s’anirà ajuntant tot. En aquest punt cal parar per evitar que es cohesioni i es perdi la sensació terrosa quan està cuita.

Una vegada feta la massa cal posar-la a la nevera durant mitja hora com a mínim, però es pot tenir més temps, dies, cap problema. La poso envoltada amb film alimentari.

A l’hora de coure la massa primer cal estendre-la amb un corró, aquesta pasta és delicada però s’estén bé, el secret és fer-ho sobre un paper de cuina, a vegades s’esquerda una mica però no passa res, es va treballant amb el corró i queda perfecta. Al final deixo una massa relativament gruixuda 4 – 5mm però és tant bona que val la pena que es noti.

Per donar la volta a la pasta sobre el motllo poso una fusta sota el paper i així és facilíssim, és la gràcia de fer servir el paper de cuina.

S’ha de coure al forn posant-hi una mica de pes perquè no es deformi, jo hi poso pedretes sobre un paper de cuina. Es cou 20 min. a 160ºC amb les pedretes i 20 min més sense.

Ja tenim la meitat. Ara falta la crema de llimona. M’agrada que la crema tingui un sabor intens i poc sucre, dins del que es pot. Els ingredients:

  • Suc de llimona: 167 gr
  • 3 ous
  • Sucre 130 gr
  • Mantega 100 gr

He reduït la quantitat de sucre de les receptes que he trobat per internet. Es posa tot això en una cassola petita i al foc fluix remenant sense parar amb unes varetes fins que comença a espessir, quan està al punt d’espessor desitjat es llença sobre la pasta cuita i ja està!

Jo coc la crema bastant perquè tinc por de la salmonel·la i aquestes coses, queda una crema bastant gelatinosa però està molt bona.

Unes quantes imatges per mostrar el que no he sabut explicar:


Comments

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *